Caricaturesca llibertat d'expressió.

Les caricatures que il·lustren esta entrada són del dibuixant brasiler Carlos Latuff, que al novembre de 2012 va ser catalogat pel Centre Simon Wiesenthal dels Estats Units com el tercer "antisemita" del món, per les seves denúncies gràfiques dels crims de l'Estat d'Israel a Gaza.

En estos dies arran dels luctuosos esdeveniments de París, han aparegut tota mena de aclamacions a la pretesa llibertat de pensament, opinió i expressió que existiria a França. Com va passar l'11 de setembre de 2001, quan es va començar a dir sense casi imaginació "tots som americans", ara es repetix com cacatues que "tots som francesos" o més banalment "Je suis Charlie". Recordem que després dels atacs al Trade World Center, George Bush, aparentant una ingenuïtat i una innocència angelical preguntava per què atacaven als Estats Units, al que ell mateix responia dient que agredia la llibertat, la democràcia i la justícia que caracteritzarien aquest país imperialista i a noms de valors tan abstractes, darrere dels quals es trobava el petroli i el reordenament geopolític de l'orbe, li va declarar la guerra al món pobre i perifèric, com a epicentre de la croada contra el "terrorisme internacional".

Una cosa similar passa en estosmoments, quan des de Paris, de François Hollande a endavant, s'afirma que s'ha atacat la llibertat d'expressió, que tindria el seu bressol a França i este país seria, sens dubte, el seu millor defensor.

Estes afirmacions ditiràmbiques no resisteixen el menor contacte amb la dura realitat de França. I no me referisc a que la llibertat d'expressió siga el privilegi d'una minoria, que té capital econòmic i cultural per expressar-se, o que la premsa i les editorials siguen propietat de poderosos conglomerats econòmics. No, estic parlant d'algo més prosaic: la persecució vetllada i oberta contra certs escriptors i intel·lectuals que escapen a la pleta del poderós lobby jueu que hi ha a França o la censura que exercixen els nous mandarins de la premsa i l'edició contra els autors que no són "políticament correctes".

Creieu que les següents imatges farien gràcia a l'aclamat bressol i estatge de la llibertat d'expressió, França? Es censura, perseguix, i fins i tot s'empresona als que s'atreveixen a criticar el lobby israelià o les seues postures no estan en sintonia amb el pensament que s'ha de dur.