Passaeternitat.

Me comenta que, a pesar del meu afany, no l'he persuadit perquè disfrute de la lectura de la “Divina Comèdia”. Emprendrà esta lectura per al Cel. M'hipnotitza la idea, i no només perquè està en conjunció un poc en una meua, algo tètrica, en la línia més bé de Dante Gabriel Rossetti. Me suggerixc, a raïl de les reflexions fúnebres que me provoca últimament la meua falta de lectures, fer-me una llista dels llibres que vull llegir antes de morir-me, i els que no ho aconseguixca, que els sepulten en mi en una xicoteta prestatgeria de capçalera, al costat del taüt. El pla de la meua amiga és molt millor, i més brillant i animat. A més, en el Paradís, la Comèdia se podria llegir com una distracció (una passaeternitat?) de "Troba les set diferències". Segur que la de l'amor que mou el sol i les estrelles no és una desigualtat, per descomptat.