La Taronja mecànica

Dia a dia, experts psicòlegs treballen braç a braç amb escriptors, cineastes, actors, il·lustradors, dissenyadors gràfics i artistes en general, amb l'única intenció de manipular el nostre subconscient i esgavellar els nostres impulsos límbics fins a l'extrem de fer-nos creure coses d'allò més absurdes (com per exemple que Nixán neteja més blanc, o que els refrescs de cola saben bé i tenen un color bonic).

Ho criden màrqueting, però també podria cridar-se brainwashing, i, simplificant una mica el seu elaborat mètode, es tracta d'inundar les nostres oïdes i retines (a través dels mitjans de comunicació i dels cartells en els espais públics) amb imatges i sons que combinen estímuls atractius (música molona, imatges sensuals, frases inspirades...) amb productes inútils (refrescs, contractes de telefonia, hamburgueses...), fins que, sense adonar-nos, es produeixen connexions neuronals que no haurien de produir-se i quedem condicionats i comencem a bavejar enfront dels aparadors, tal qual el gosset de Pavlov quan sentia campanetes.

Majorment el seu objectiu final no és un altre que emplenar les butxaques de les grans corporacions fent-nos consumir sense criteri fins que es vagi a prendre per cul el planeta.

Però què passaria si s'intentés usar aquest tipus de tecnologies amb finalitats més nobles?

Què passaria si els psicòlegs deixessin de fer el Mal i intentessin manipular les nostres ments per convertir-nos en millors persones en lloc d'en autòmats consumistes?

Podria manipular-se el subconscient d'un psicòpata fins al punt de fer-li abominar l'ús de la violència?

Què és el pitjor que pot passar si seguim maltractant alguna cosa tan delicat com és el cervell humà?

La Taronja de Rellotgeria (també coneguda com la Taronja de l'Infern a Sèrbia o Taronja Mecànica a Espanya) és una interessant novel·la d'Anthony Burguess que explora aquests temes mig en broma mig en serio, i que Stanley Kubrick va adaptar al cinema gairebé literalment.

I es va embolicar la de Déu és Crist, no per les profundes connotacions morals de l'assumpte, sinó perquè (pausa per a badall) en la peli hi havia imatges de sexe i violència, i, sobretot en UK, van sorgir com a bolets grupuscles de proto-skinheads que imitaven als “zumbats” protagonistes del relat i atonyinaven als indigents pel carrer.

Un gran llibre i una gran peli, però quin fàstic de món.

Nota: excel·lent.

1984

Enorme crítica social als règims totalitaris per part d'un autor que té aquesta mateixa característica en altres de les seves novel•les. Aquesta vegada l'ambientació és futurista i la novel•la entra dins de ciència-ficció, encara que també és tremendament realista.

El llibre va ser escrit en 1948 i Orwell ho va voler ambientar en un futur proper i per això solament li va permutar les dues últimes xifres de la data i potser es va quedar una miqueta curt, però no caminava equivocat quant al fons de l'assumpte, doncs en aquella època uns quants règims totalitaris estaven en plena expansió i perfectament podien haver acabat com ell va predir. La seva crítica estava concretament enfilada cap el poder totalitari estalinista.

En la societat de la novel•la el mandatari és l'anomenat “Gran Hermano”, que controla tots els moviments de cada habitant mitjançant grans pantalles instal•lades als seus domicilis i dirigeix les seves vides i les seves accions, castigant a tot aquell que se surt dels establert. El govern posseeix una sèrie de ministeris que s'encarreguen de dirigir la societat: el Ministeri de la Veritat, usant la mentida, el Ministeri de la Pau, fent la guerra i el Ministeri de l'Amor causant terror, però el protagonista, treballador del Ministeri de la Veritat decideix rebel•lar-se.

A algú li haurà cridat l'atenció l'aparició de l'expressió “Gran Hermano”, tan de moda en la televisió en aquests temps. Doncs aquest programa, o almenys el nom està inspirat en aquest llibre. La idea del programa és la mateixa que la de la novel•la, el “Gran Hermano” sap en tot moment el que estàs fent. Salvant les distàncies és alguna cosa similar.

Molt recomanable per a aquells que els agradin les trucades "distòpies", és a dir antiutopies contemporànies, la ciència-ficció, la novel•la crítica, en fi, per a gairebé tothom.

S'han realitzat almenys dues adaptacions al cinema una en 1956 i una altra en un any molt simbòlic, 1984.

Recorda, EL GRAN GERMÀ ET VIGILA.