dijous, 13 de desembre del 2012


Crec recordar que Albert Einstein va demostrar que en aproximar-se a la velocitat de la llum un cos tendix a augmentar infinitament la seua masa i a reduir la seua longitud aproximant-se a zero. Doncs una cosa semblant passa amb la velocitat a la qual el món es mou al meu voltant: va tan de pressa que determinats esdeveniments pesen en la meua ment d'una manera tan enorme que gairebé em dixen temps ni espai per reaccionar, i la seua ingent quantitat i la necessitat de resposta minimitzen, en alguns moments, la meua capacitat.


No sé si a altres els passarà el mateix, però pregue perquè es tracte d'alguna cosa merament passatgera.

Sempre oberta



És l'únic requisit. Res més demane, i res més done. Només les ments obertes són capaces de descobrir la realitat i potser el que hi ha més enllà. Que a ningú li importe equivocar-se, ni tampoc dubtar. Doncs si no ens equivoquem en alguna ocasió, serà perquè no hem arriscat, i si no dubtem, difícilment ens acostarem a la veritat.

Sigueu benvinguts.