Ha mort Déu?

Ací dixe l'enllaç a una entrada que m'ha publicat a un altre blog.

http://tendenciaobservatorio.blogspot.com.es/2015/07/ha-muerto-dios.html

Mort i esperança.

Un amic m'ha passat el tràiler d'una pel·lícula per proposar-me d'anar a vore-la al cinema. Quan ha començat a reproduir-se m’he dit "i jo que vaig a sucumbir, ¿he de tirar dos hores del que de vida me queda?" Vaig concebre el Paradís immediatament; com casi sempre, solc acabar recordant la Divina Comèdia. Sort que tinc hissada la il·lusió, doncs què de mi seria, tan abordada de pensaments luctuosos, si no sabés que quan açò acaba i comença el nou camí queda un goig sense fi. Potser, com a mecanisme de defensa, sense fe i sense esperança, el meu subconscient tindria la caritat de defugir estes premonicions. La qual cosa seria una llàstima, ja que poques coses com la mort ens animen a disfrutar de la vida.

La pel·lícula proposta és "Te'n recordes de mi?". I és que l'he relacionat amb aquell vers que tant m'emociona de la Divina Comèdia amb el que l'ànima de Pia de Tolomei li prega a Dante al Purgatori " Ricorditi di me, che son la Pia". El lector sent que ella li demana una gran misericòrdia. I ja llançant als records sobre els records, he recuperat les paraules del bon lladre al Calvari, que no van ser altres, ni més ni menys, que estes: "Recorda’t de mi quan estigues al teu Regne".

Qui te recorda te beneeix, acabe de recordar-ho. 

He de deixar les meues amenes divagacions, ja que el dia ha de continuar com s’espera.