Per què no a PODEMOS?

Que PODEMOS copiés en el seu dia el programa electoral d’EU no el converteix en esquerra. La identitat d'esquerra ve de la seua afirmació en la lluita de classes, del seu horitzó de societat socialista, de la centralitat de la classe treballadora com a subjecte històric de transformació i de la defensa dels interessos d'aquesta classe. PODEMOS, no és un partit, en aquest moment, d'esquerres. PODEMOS és, una altra cosa.

Molta gent fa la següent pregunta: Per què no t'agrada PODEMOS?

La resposta, malauradament, no és senzilla; i cal estar molt al dia de tot el que passa. L'actualitat que cada vegada es mou més de pressa.

En poques paraules, puc donar una resposta sincera, però no puc donar i documentar una resposta, ja que és complexa. De la mateixa manera, m'adone, que la televisió té un poder enorme; desmuntar el missatge d'algú, que surt de manera contínua a la televisió, és una tasca titànica, molt difícil.

La meua resposta és, que PODEMOS, com a partit, és un frau. Un partit amb una ideologia canviant segons li convé per les enquestes (que va partir des de l'esquerra radical, i que camina cap al centre). Destinat i finançat per canviar les cares dels que ens governen, però no anar al fons dels problemes. En altres paraules, canviar tot, per a que tot seguisca igual. Potser guanyen les eleccions, que facen una neteja de corruptes, però no resoldran els problemes, ja que els qui els han posat ací (en televisió), són part gran del problema.

Considere que la política va més enllà de guanyar unes eleccions. A la pràctica, sinó convences als ciutadans, per molt que guanyes unes eleccions, no podràs posar les mesures en pràctica si aquests no te donen suport.

Què vull dir en això? Que si ocultes la teua ideologia, sinó expliques perquè cal, diguem, nacionalitzar la banca, vas a fracassar. Si el poble no està convençut, este protestarà i sobretot, no defensarà aquestes mesures en els carrers.

PODEMOS se centra en guanyar vots en lloc de guanyar ments.

A dia de hui, ningú sap exactament quina és la ideologia d'aquesta partit. Aquest és el seu gran exponent electoral. Donar el missatge que caben tots. En conseqüència, els seus afiliats, poden imaginar i assumir que els postulats del seu partit són els seus, gràcies a una calculada ambigüitat ideològica.

Ells llancen el missatge de "ni de Esquerres ni de Dretes", per intentar captar la major quantitat de vots possibles.

Pablo Iglesias ja parlava que UPyD fa això d'una manera molt intel·ligent, ho cridava "feixisme cool".

Eseta indefinició ideològica també permet, arribat el moment, fer el que els done la gana amb els seus programes, ja que en cap moment s'han definit clarament.

En qüestions territorials, en les que fa un temps a Pablo Iglesias no li importava opinar, el seu discurs també ha canviat. Ara tiren d'argumentari, evitant perdre vots a Catalunya, Euskadi i Navarra, amb el tema del nacionalisme: "Federalistes, independentistes, unionistes ... som demòcrates" Federalistes, independentistes, unionistes ... som demòcrates "

Parlant de l’imperialisme... En ocasions s'ha defensat que el feixisme, és simplement, el nacionalisme dels vençuts. Si tenim en compte, que la Crisi ha deixat el país, i a la majoria de la classe obrera, empobrida, es pot interpretar que la guerra l'ha perdut esta. ¿Va a posar-se PODEMOS a envair països? No, però l'imperialisme no és només una qüestió territorial. Intentaran imperar en tots els ressorts del poder possibles. Des dels parlaments, fins al sindicalisme, els mitjans de comunicació, passant segurament, per les nostres ments. No és d'estranyar que no vullguen cap tipus d'aliança preelectoral. Això suposa compartir el poder; i intentaran que en “los Ganemos” dels municipis, no s'integren els cercles.

No hem d'oblidar que PODEMOS està fabricant el seu propi sindicat. Es diu SOMOS. El model que proposa és semblant al sindicat vertical franquista (que arreglava algunes coses particulars, però que no deixava de ser un instrument en mans del règim).

Un sindicalisme desideologitzat i transversal, que inclou tant el treballador per compte d'altre, com als empresaris. Quin ús té això? Treure poder als sindicats actuals, sobretot als que tenen ideologia.

La seua incapacitat de fer política des de la base, de ser el centre d'atenció per tot...

PODEMOS, en no tindre una militància sòlida, homogènia i amb una sol ideologia, no pot valer dels seus quadres per fer política al carrer. Només pot fer política des de la televisió. Per això, a més de ficar la pota a posta de tant en tant, intenten ser notícia de qualsevol manera.

Volem ixir a Sálvame (4 hores diàries a Telecinco)?, pues arreglem un posat robat per Carmen Lomana.

Una entrevista no ix com hauria? Ens adjudiquem el mèrit del "passa-ho", encara que hi ha periodistes que demostren que no van ser ells. http://vozpopuli.com/actualidad/54176-cinco-lideres-de-podemos-recibieron-el-primer-sms-del-pasalo-en-el-13-m

No sé qui està finançant PODEMOS, però està clar, que qui paga mana.

De la mateixa manera podem preguntar-nos. Quant costaria l'aparició contínua en televisió, des d'abans de maig, dels dirigents de PODEMOS de manera contínua? Casi sempre en el programa de "Las Mañanas de Cuatro", al matinal "La Sexta Columna" i sobretot a "La Sexta Noche". Algú creu que les televisions privades, estan donant aquest espai, només per audiència? No. Les estan finançant i aupant políticament, amb claríssims interessos polítics. Per cert, quan va la gent del PNV o BILDU a "La Sexta Noche"? No és gent interessant? El poder està triant a PODEMOS com a nous dirigents, no nosaltres. No és una qüestió d'audiència.

Ara s'ocupa d'anar cap a la centralitat del tauler. Això no és altra cosa que anar al centre polític, on en teoria, hi ha més vots, encara que en la pràctica menys solucions als problemes que tenim actualment (al meu parèixer). S'avança cap a un programa socialdemòcrata, amb l'autoria de Vicent Navarro. Un senyor que fins fa poc no li queia molt bé al vell Pablo Iglesias.

Per entendre millor les estratègies de PODEMOS, cal llegir dos autors famosos. Pablo Iglesias i companyia no han inventat res, seguixen diversos "manuals":

- "La raó populista" de l'neoperonista Ernesto Laclau. http://es.wikipedia.org/wiki/Ernesto_Laclau

- Carl Schmitt, filòsof jurídic alemany dels anys 30 (Nazi i ex-nazi). http://es.wikipedia.org/wiki/Carl_Schmitt

M.

Libro del desasosiego

Este cap de setmana que acaba de passar i després del somni postergat per casi un mes, vaig acabar l'última pàgina del "Libro del desasosiego" de Fernando Pessoa.

Va ser a mitja vesprada de diumenge quan vaig esgotar l'última lletra, la línia final i el rengle fatal que dóna fi a aquell llibre de fragments on tot el que no és somni, és angoixa. Me va arribar el desassossec en ser conscient que m'havia de desfer d'ell en breus i de no comptar amb més fragmentes per a llegir.

“Xabacanament” parlant, me sent alliberada, ja que el llibre estava teixint sobre mi cadenes doloroses que acaparaven tota la meua atenció i no me permetien llegir res més, havent tant allà que necessite amb urgència. Vaig tindre jo que oblidar-me de la meua vida, vaig tindre també que menysprear tota la meua acció i intentar despullar-me de tot el que no fos son; arribí fins i tot a conciliar amb la idea que viure és degradant, vaig perdre per moments la confiança en la realitat (i això que ja en tenia / tinc poca).

Des del començament fins al final va ser una constant agonia, un mes patint els càstigs de semblant tristesa; cal anar mullant-se a poc a poc d'aquestes memòries seues, s'ha de ser ell i ningú més.

L'enyorança, el plor, l'abatiment, la desolació, l'amargor, la foscor, la nostàlgia, la genialitat, la soledat, el desconcert ... i encara pitjors penes, es troben en el "Libro del desasosiego", tot baix el mantell d’una reiterativa pluja sobre el sòl de Lisboa. L'absència de la calma, la grandesa del deliri.

El llibre passa a formar part de l'enrenou, tot es comença a concebre en forma de tempesta, amb ulls desassossegats. Un ha d'acompanyar amb la pròpia solitud a la solitud de l'escriptor, sinó res serveix i te sents hipòcrita perquè Pessoa te fa sentir aixina.

Crec que aquest llibre nua la seua veritable i inclement passió, la seua condició d'amant de la mort. I és en aquesta condició on s'entreteixeixen l'humor com indiferència, la distància irònica, la serenitat poètica i el coratge estoic amb la qual cosa Pessoa assisteix a la vida sense abdicar d'ella ... És l'amant de la mort que renúncia a la passió per l’autoafirmació, alliberant-se aixina del pes i la pressió que exerceixen la fortuna, els ideals i la moral de l'acció. Estimar la mort suposa també, per Pessoa, dipositar la càrrega i acollir poèticament la vida en aquest entre la serenitat i la fragilitat, en aquesta especial condició de serè desassossec irònica que es concreta com a escriptura salvadora i impotent a la vegada.

L'home és desassossec, és dolor per la vacuïtat de la pròpia ànima que sent el buit de tot; és agonisme entre la finitud i l'anhel d'infinitud. El llibre voreja el que d’irrepresentable hi ha en l'home: aquella altra cosa que brilla al fons de l'ànsia com un diamant possible en una caverna a la qual no es pot baixar. Dir una i altra vegada aquest tedi, aquest desassossec que és l'home, és una experiència que s'inscriu en la serenitat, per això, en aquest límit de l'existència que és el desassossec, es conrea i creix igualment la possibilitat d'arribar a dir des de la serenitat.

Cada dia comptat per Soares, és un dia per a mi, però al final el vaig acabar, potser amb la satisfacció que la pròxima serà una relectura, potser amb alegria de la nostàlgia falsa que em va inculcar el portuguès. Vaig acabar i sóc una persona lliure que sent, no pena sinó tristesa per la tristesa i pena que algun dia va sofrir Pessoa. Retrat d'una persona malalta de si mateixa i de la seua pròpia lucidesa; esclau del fet cert que siga escassa la companyia capaç d'acompanyar els que volen estar sols, si els solitaris seguixen sent-ho és perquè ningú sap acompanyar en soledat.

Per la meua banda, jo festeje que entre tanta incomprensió i sofriment, algunes de les víctimes perpetuen llibres com aquest.

Gràcies per la recomanació.

M.