diumenge, 15 d’agost del 2010

Divagant un poc.


Quan parlem del significat, hem de tenir en compte que no és una propietat intrínseca de cap objecte, sinó que som els éssers humans els que li donem significat a les coses. El filòsof modern Thomas Nagel va escriure que l'ésser humà és capaç de mirar la vida des de dins i també des de fora i precisament el fet que puguem adoptar un punt de vista objectiu és el que fa que la vida pugui semblar absurda. Explica Nagel que, des d'un punt de vista subjectiu, són presents les condicions que fan que la vida tingui sentit (la felicitat i la desgràcia, l'assoliment i el fracàs, l'amor i la solitud). És a dir, no es pot trobar un significat objectiu a allò que és una experiència subjectiva.

De vegades, aquesta pregunta sobre el significat de la vida, ens porta directament a una altra: cap a on ens dirigim a la nostra vida, quin és el nostre propòsit o meta a la vida? En fer aquesta pregunta deixem de veure la nostra vida com una successió de fets aïllats per veure-la des d'una perspectiva més àmplia i integradora. No ens centrem només en el moment actual, l'avui i l'ara, i el dolor que podem estar sentint en aquest moment, sinó que tenim present també el nostre passat i el nostre futur, observant el moment actual com una baula d'una llarga cadena o camí que ens està portant a algun lloc i el significat és més visible en observar la vida en el seu conjunt, com quan mirem al passat recordant l'experiència d'una dura crisi i veiem que aquells mesos o anys tan difícils van tenir sentit, ens van portar a algun lloc , ens van empènyer a fer canvis fonamentals, ens van ensenyar una cosa que havíem aprendre o ens van fer més forts, més savis, més prudents.

Però, per què ens fem aquestes preguntes? De vegades la causa és una mena d'angoixa existencial, una insatisfacció, un estat de depressió i tristesa, de falta de significat. En definitiva, el dolor és sovint el que porta a una persona a plantejar una pregunta com aquesta perquè, d'alguna manera, intueix que, si troba la resposta, trobarà també una mica d'alleujament i pau. Per aquest motiu, les preguntes filosòfiques, fins i tot el simple fet de buscar una resposta, encara sense trobar-la, tenen un efecte terapèutic i saludable perquè ens treuen de la superfície (i la superficialitat) d'aquesta societat per endinsar-nos una mica més en nosaltres mateixos i la nostra saviesa interior.


De vegades, la pregunta és: "Per què he de suportar aquestes desgràcies que estic vivint? Quin sentit té? Quin és el seu significat, si és que ho té?" De nou, podem caure en l'error de pretendre buscar un significat objectiu, com si aquest succés en si tingués un significat intrínsec, perquè llavors mai el trobarem i la resposta serà sempre: "No té sentit ni significat".



Al contrari, aquest significat que tant anhelem hem de donar nosaltres, perquè som constants constructors de nosaltres mateixos, creem significat, donem sentit als successos, i en aquest acte creatiu i voluntari de dotar de significat als esdeveniments de les nostres vides és com anem creixent, ens anem construint, i anem aprofitant tots i cada un dels esdeveniments viscuts perquè ens serveixin com maons en la nostra obra: la construcció de nosaltres mateixos.

Mati.

DEIXALLES


El mercat té una relació molt directa amb el deteriori del medi ambient. La contaminació no sols afecta a l’aire, als rius i als boscos, sinó també a les ànimes.

Una societat posseïda pel frenesí de produir més per consumir més, tendeix a convertir les idees, els sentiments, l’art, l’amor, l’amistat i les persones mateixa, en objectes de consum.
Tot es torna coses que es compren, s’utilitzen i es tiren a la paperera.

Cap societat havia produït tantes deixalles com la nostra.
Deixalles materials i morals.

Mati.

divendres, 13 d’agost del 2010

UTOPIA


“La utopia està en l’horitzó.
Camine dos passos, ella s’allunya
dos passos, i l’horitzó es corre deu
passos més allà. ¿Aleshores per a
què serveix la utopia? Per a això
serveix, per caminar.”



Però... què és una Utopia?
Realment és una fantasia... algo irreal, que pertany al món de la il•lusió. Està fora de la realitat, propi dels desitjos humans que no arriba a concretar-se.
La Utopia és part de la creativitat humana per a crear contes, faules, etc...
En el món artístic i il•lusori funciona prou, però per a efectes de la vida rutinària hem de parar-nos ben firmes en la nostra realitat, lluitar, estudiar, treballar, sense abandonar objectius de superació!

És vàlid tindre metes i desitjos...! Sense caure en l’absurd!!

Mati.