dilluns, 7 de desembre del 2009

Esperança


Vaig tractar d'escapar abans que la meva ombra s'esborrés completament

Volant m'allunye, sense molestar-me a notar que les meves ales han caigut

Un dolç aroma de lluny, molt lluny, arriba de la cantonada del carrer

I vaig sentir una veu familiar cridant-me.

Què tan lluny podrem arribar?


Només amb el vent nocturn portant-nos l'esperança.

El món s'estremeix com si volgués aturar-nos

Llevant-nos tot...

Ja no vaig a somiar,

I no hem fet res encara, però seguirem intentat!

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Univers


De nit jegui insomne pel No-dit implacable, sabent que els planetes neixen, floreixen i moren, com lliris d'un dia que s'obren un per un a cada racó de l'univers ...