A nivell mundial està havent-hi un debat sobre la decadència de l'imperi nord-americà. I hi ha abundant literatura que analitza el tema i sosté que el declivi ha començat i és irreversible. L'imperi nord-americà ha tingut dificultats, quin imperi no les ha tingut?
Molts realistes nord-americans sostenen la necessitat d’aconseguir que els Estats Units desmantelle les seues bases, se’n vaja dels països on intervé i només actue a nivell global quan estiga amenaçat com a país, però ho fan des d'una posició de debilitat en el sentit que els revessos que ells consideren irreversibles no ho són. Hi ha molt pocs revessos dels que l'imperi no puga recuperar-se. Alguns arguments sobre la seua debilitament són simplistes, com ara que tots els imperis que han existit al final s'han ensorrat; però hi ha motius per a aquests col·lapses, i en aquest moment Estats Units segueix sent inexpugnable: exerceix el seu poder tou a tot el món, incloent els feus dels seus rivals econòmics; el seu poder dur encara és dominant, permetent ocupar aquells països que considera enemics; i el seu poder ideològic seguix sent imparable a Europa i més enllà.
Els EEUU deslliga guerres, ja siga per compte propi o en nom d'Estats Units; dóna suport a les mesures d'austeritat; defèn la vigilància com a “absolutament necessària” per vèncer el terrorisme, sense ni tan sols preguntar-se perquè existeix el terrorisme: fer-se esta pregunta pràcticament converteix a un en terrorista. Per què actuen així els terroristes? Estan trastornats? Té alguna cosa a veure amb el més profund de la seua religió? Estes preguntes són contraproduents i inútils. Si preguntes si la política imperial nord-americana o altres no seran d'alguna manera responsables, t’ataquen.
Tot el que ha passat a Iraq és conseqüència de la guerra desastrosa que va adquirir proporcions genocides. El número de morts seguix sense esclarir-perquè la Coalició de la Voluntat no compta les víctimes civils del país que està ocupant. ¿Per què molestar-se?
L'ocupació d’Iraq és un dels actes més destructius de la història moderna. Tot i que Hiroshima i Nagasaki van ser bombardejades amb armes nuclears, l'estructura social i política de l'Estat japonès es va mantenir; encara que els alemanys i els italians van ser derrotats en la Segona Guerra Mundial, la major part de les seues estructures militars, d'informació, policials i judicials es van deixar com estaven perquè ja hi havia un altre enemic a les portes: el comunisme. No obstant això, Iraq va ser tractada com cap altre país havia estat tractat abans.
La infraestructura social d’Iraq seguix sense funcionar anys després que l'ocupació haja acabat; ha estat destrossada. El país ha estat desmodernitzat. Occident ha destruït els sistemes educatiu i de salut iraquians; va lliurar el poder a un grup de partits clericals xiïtes que immediatament es van embarcar en un bany de sang revengista. Si això no és desordre, què ho és?
En el cas d’Afganistan, tots saben què és el que hi havia darrere d'este gran intent, com ho van cridar els nord-americans, de "modernitzar" el país. Ara sabem el que va ser realment: un crua guerra de revenja que va fracassar perquè l'ocupació va enfortir als que buscava destruir. La guerra no només va devastar Afganistan ni la infraestructura que tingués, sinó que a més va desestabilitzar Pakistan.
La demonització d'Iran és profundament injusta i el tractament desigual dels EUA és extremadament descarat: "Israel pot tindre armes nuclears, Iran no." En estos moments Orient Mitjà és un desastre total: el poder central més important és Israel, i està estenent-se; els palestins han estat derrotats i seguiran estant per molt temps; tots els principals països àrabs estan destrossats, primer Iraq, ara Síria.
Pel que fa a Israel, el suport cec que rep dels Estats Units és una vella història. I qüestionar-la, ara per ara, suposa ser etiquetat d'antisemita. Resulta inconcebible pensar que algun Govern d'Israel vaja a atorgar un Estat als palestins.
No podem saber si Iraq serà dividit en tres països, o si Síria serà dividida en dos o tres països. Però no ens sorprendria que tots els Estats de la regió, llevat Egipte, que és massa gran per desmantellar, acabaren convertits en bantustans o principats, a l'estil de Qatar i els altres Estats del Golf, finançats i mantinguts pels saudites per una banda i els iranians per l'altra.
