Xarrant en un amic i llegint alguns dels seus articles i comentant-los en ell, m’he animant a escriure açò.
Els greus successos esdevinguts recentment a París en el resultat de mort d’una dotzena de persones que treballaven a la revista satírica Charlie Hebdo, ha provocat tota una immensa onada de rebuig de la comunitat internacional i en particular de la francesa. És interessant fer una gestió analítica d’este fenomen social, en relació als fets i revisar les seues implicacions des de diversos llocs o mirades, com ser, polítiques, socials, racials, econòmiques estratègic-militars o religioses, per tal d'extreure llums que ens permeten prevenir, assumir, aprendre a agenciar i ponderar més enllà d'esta "produïda" gegantina oscil·lació emocional.
S'han portat - a més de les víctimes - altres víctimes, com ara la seguretat (aixina, en general), la llibertat d'expressió, la llibertat de consciència, el fanatisme religiós, la xenofòbia, la islamofòbia, entre altres.
És un consens general que no hi ha - almenys per a la nostra cultura, l'occidental - raons vàlides per encegar una o diverses vides, aclarisc que este "no n'hi ha" està aplicat de manera unipolar, ja que per moltes "serioses i vàlides" raons, occident ha matat ja a casi dos milions de persones no occidentals - llegiu pobles àrabs - raons que, com tots sabem TOTES, han resultat falses, o inventades o manipulades, i havent-se descobert aquestes falsedats, no importen, total... els morts són àrabs i els països destruïts són els d'ells. Per a estos països i les seues cent de milers de víctimes no van haver marxes a París, ni consignes solidàries com "jo sóc àrab"; a ningú li interessa ja que van caure perquè la democràcia, la llibertat i els seus derivats així ho exigien, (la "llibertat i la democràcia" nostra, clar).
¿Els convenia als àrabs que hagen sigut, realitzar este luctuós acte?
No. Una anàlisi mínima dirà que el més bàsic sentit comú indicava que el almenys prudent -des del lloc que es mire- era realitzar este acte, menys comprometent vides. Llavors, per què es va fer? ¿Qui ho va fer? Teories ja hi ha diverses.
Ràpidament, en qüestió de només algunes hores, la policia francesa dóna amb els dos presumptes "culpables" i els dóna mort al mateix lloc. No hi ha investigació, ni judici, ni cap possibilitat de saber si ho van ser o no... Medite el lector això. Poc després, ixen de ningú sap on, reivindicacions i apropiacions dels nefands fets. Per a Thierry Meyssan, en comptes de considerar una venjança contra la revista Charlie Hebdo, afirma es tracta d'un primer pas o etapa de construcció d'un estat de caos que porte a la població de França a una polarització extrema. ¿Per què?
¿L'atemptat contra la revista Charlie Hebdo, un monument a la intolerància, al racisme i a l'arrogància colonial, era contra la "llibertat d'expressió"?
No, tots sabem que no, només va ser una reacció de menyspreu i venjança cap a tanta ofensa i humiliació de les conviccions de molts pobles. Des de la nostra cultura, matar per això, és inacceptable, no crec que de la d'ells ho siga, però, és el meu pensar que l'esmentada i falsa "llibertat d'expressió" francesa o occidental signifique no respectar al proïsme, ja que la meua "llibertat "conclou just on comença la de l'altre. Aquesta frase ja tan comú i grapejada de J.P. Sartre, ens diu amb meridiana claredat que este "límit" es diu RESPECTE cap a l'altre, i cap llibertat o cap "dret", pot arrogar-se passar per damunt del respecte cap l’aliè, ja que això significa negar-ho, i això sí que és molt greu, ja que nega la base mateixa que constitueix i institueix el social, és la barbàrie mateixa.
N'hi ha que porten frases com "llibertat de consciència", com si els profunds conceptes que la componen els tingueren clar... Què és la llibertat? o Què és la consciència? Respostes hi hauran tantes com opinants hagen, però, la porfidiosa experiència ha demostrat que elles no seran més de quatre o sis frases fetes, portades esbiaixadament d'algun pensador que mai va ser concloent. No, tampoc tenim clar ni consensuat una resposta per a açò, però hui milions les criden i les reclamen, inconscients de veure com responen com ramat sensiblera i irreflexivament als amos de les comunicacions mundials. I aixina, tenim a milions dient "Jo sóc Charlie" fins i tot, sense haver sabut ni ahir ni avui de l'existència d'esta publicació, que en més, només es va dedicar a complir totalment una missió: ofendre, soscavar, humiliar de manera pertinaç i feridor, els valors i conviccions de molts pobles. Això és llibertat d'expressió? No, no crec que ho siga -com ho sembla- "llibertinatge d'expressió", ja que és el meu pensar que esta publicació només respon a un mandat ideològic de tall nacionalista, profundament esbiaixat, xovinista i nepòtic.
Es comenta profusament que açò va ser un atemptat a la llibertat d'expressió i de consciència de la humanitat... semblant declaració, a més de miop i sensacionalista, és extremadament desubicada. Simplement ells van trobar el que buscaven sembrant odiositats, collir tempestes -i que no es diga que no ho sabien o no estaven avisats- fins i tot és possible pensar que este sagnant fet va ser permès- sabem que la intel·ligència francesa ja estava avisada.
Encertadament algú va comentar: "No es tracta d'innocents caricatures fetes per lliure pensadors, sinó que es tracta de missatges, produïts des dels mitjans de comunicació de masses (si, encara que pose d’alternatiu Charlie Hebdo pertany als mitjans de masses), carregats d’estereotips i odis, que reforcen un discurs que entén als àrabs com bàrbars als quals cal contenir, desarrelar, controlar, reprimir, oprimir i exterminar. Missatges el propòsit implícit és justificar les invasions a països de l'Orient Mitjà i també les múltiples intervencions i bombardejos que des d'Occident es orquestren en la defensa del nou repartiment imperial. "
"No m'oblide de la caràtula del N ° 1099 de Charlie Hebdo, en la qual es trivialitzava la massacre de més de mil egipcis per una brutal dictadura militar, que té el beneplàcit de França i dels EUA, mitjançant una portada que diu alguna cosa així com "Matança a Egipte. El Coran és una merda: no para les bales ". La caricatura era la d'un home musulmà crivellat, mentre intentava protegir-se amb El Coran. Hi haurà a qui li semble això graciós. "
"Què passaria si jo fes ara una revista i la portada tingués el següent lema: " Matança a París. Charlie Hebdo és una merda: no atura les bales" i fes una caricatura del mort Jean Cabut cosit amb una còpia de la revista a les seves mans? És clar que seria un escàndol: la vida d'un francès és sagrada. La d'un egipci (o la d'un palestí, iraquià, sirià, etc.) és material "humorístic". Doncs per a mi la vida de cada un d'aquests egipcis crivellats és tan sagrada com la de qualsevol d'aquests caricaturistes ara assassinats. "
Paul Craig Roberts, anterior subsecretari del tresor dels EUA va afirmar al seu lloc web que l'atac contra Charlie Hebdo va constituir un operatiu de bandera falsa, amb la finalitat d'assegurar la condició feudatària de França davant EUA; afegint que el seu país ha estat directament involucrat en la creació d'aquests esdeveniments amb la finalitat de mantenir i augmentar la islamofòbia a França, portant a mode d'exemple, el que es trobés la identificació d'un dels atacants com ho va ser també el trobar un passaport d'un dels terroristes de l'11-S, concloent que aquest acte va ser un "treball intern".
Queda drap per tallar i molta llana per teixir... però mentre, veurem com còmplice i oprobiós silenci, la persecució indiscriminada de milers d'innocents, invocant un fantasma, una il·lusió social anomenada llibertat. Conculcats els seus drets; perseguits, discriminats i ofesos en nom d'una entelèquia anomenada democràcia. Espere que els ciutadans europeus i del món, estos que diuen ser "Charlie", que en el seu moment no van fer res pels centenars de nens massacrats a Gaza; que estos milers de colonialistes lladres i explotadors que sumen en la misèria a pobles africans, aixequen la veu en defensa d'aquells que no tindran els espais comunicacionals per defensar...
Gràcies A. M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada