L'espectacle ha de continuar

Ja ho diu la cançó, “The show must go on”. I és que esta vida és pur fum, pur espectacle. No pot ser d'una altra manera, és imprescindible que siga aixina per poder mantenir la desoladora manera de vida de la societat actual.

Des de fa temps, la suposada abundància i l'elecció sense fi que el sistema capitalista fingix proporcionar, suposen el teló de fons global per a aquesta mascarada. Caminem tan ocupats desitjant el que no necessitem i consumint el que no tenim que no arribem a adonar-nos de res més enllà de la immediata satisfacció d'uns apetits artificials creats i encoratjats per reforçar el nostre paper en la trama.

La societat de consum ens ha consumit, ha aconseguit transformar-nos en xicotetes màquines dissenyades per complir amb la nostra feina i mantenir l'eterna funció de l'espectacle capitalista. Al costat dels mitjans de desinformació massiva i al sistema educatiu, ens han conduït per una senda on l'humà, l'essència d'allò que ens convertix en éssers capaços de crear i construir la seua història, ha quedat relegat en favor d'un trist materialisme que ens obliga a malviure i deixar al nostre pas un rastre de destrucció pràcticament irreparable.

Per descomptat, és només el que podríem anomenar el decorat principal de la funció. No obstant això, en funció de les peculiaritat de cada zona geogràfica, de cada model cultural... tenim molts altres petits decorats que s'encarreguen d'animar i renovar espectacle global. Això és necessari perquè, evidentment, sempre hi ha gent que no acaba d'integrar del tot en el model i té certes inquietuds i necessitats sobre com hauríem de viure. És innegable que molta gent es qüestiona aspectes concrets del model i sent la necessitat de canviar el funcionament de moltes coses.

Però el sistema, també ho té tot pensat per a ells, i els ofereix els seus propis models (o rols) alternatius: culpables, salvadors, independents, models d'evasió al cap i a la fi... té tots els papers de l'obra repartits i disposats a actuar perquè tot continue segons el pla preestablert.

Aixina observant en el meu entorn immediat, en els últims temps he vist la irrupció de diferents trames dins de la pantomima capitalista. Per descomptat, que totes estes qüestions tenen la seua importància i cal saber valorar en la seua justa mesura per combatre/recolzar però també per no desgastar les energies amb elles més enllà del que cadascú considere necessari.

Fent un xicotet repàs per les trames que ens oferixen podem observar la diversitat d'opcions: renovació de la monarquia, independència de Catalunya, corrupció generalitzada, Èbola, targetes opaques, irrupció de nous partits o plataformes polítiques, aparició i desaparició de lleis, justícia a la carta i un llarg etcètera de situacions que els mitjans s'encarreguen convenientment de mantenir en primer pla o no en funció dels seus interessos. I aixina passem el rato participant o simplement contemplant este espectacle del que vulguem o no formem part en major o menor mesura perquè si hi ha alguna cosa en el que destaquen els guionistes d’esta farsa és en aconseguir no mantenir indiferent a ningú. Això i en fixar l'atenció de tots lluny de les qüestions que, en part o en la seua totalitat, subjaixen en tot este embolic.

Al cap i a la fi, tot això servix per diluir els esforços de la gent que intenta construir noves experiències i aprendre, servix per mantenir la nostra atenció lluny dels milions de vides que cada any el capitalisme sacrifica a l'altar del benefici econòmic, per negar l'evidència del final d'aquest model de producció basat en l'explotació natural, perquè no aconseguim a vore que cada gest que creiem fer lliurement està condicionat i modelat pel sistema i que en moltes ocasions té conseqüències terribles sobre nosaltres mateixos i la resta del planeta, per no comprendre que vivim baix l'esclavitud encoberta del salari que ens fa estar subjectes a les seues normes d'una manera increïble. En definitiva, l'espectacle està ací perquè no ens vegem obligats a reconèixer-nos a nosaltres mateixos, a acceptar el frau en què s'ha convertit la vida baix estes condicions, a no vore'ns forçats a acceptar la llunyania d'aquesta llibertat que diem posseir.

Ningú és aliè a això, cadascú ha de fer les seves reflexions i treure les seues conclusions. Però cal no deixar-se enlluernar ni guiar pels focus. El potencial de canvi està ací. Recordeu que els llums sempre formen part de l'espectacle i, com ja sabem, l'espectacle ha de continuar.


M.