És possible una llibertat real?

Després dels molts bombardejos israelians del passat estiu, que van deixar centenars de xiquets morts i desenes de milers d'habitatges destruïts, la franja de Gaza torna a la normalitat. Torna a la normalitat? Israel sol fer oblidar un crim amb un crim més gran, de manera que l'alleujament de la fi de la guerra, i la dolorosa alegria de la resistència, induixen la il·lusió d'una comunitat apaivagada i fins d'un món millor. Si no hi ha guerra, hi ha pau. Si no hi ha bombes, hi ha flors. Si no hi ha avions, hi ha bicicletes. Israel bombardeja en realitat perquè, en deixar de bombardejar, Gaza s'ompli de pau, de flors i de bicicletes. Gràcies a Israel, Gaza torna ara a la "normalitat".

Gaza ha tornat a la normalitat, sí, i això és precisament el terrible. Perquè a Gaza la normalitat no és la vida sinó la mort lenta; no és la llibertat sinó la cel·la; no és el pa i la llum sinó l'escassetat i la foscor; no és la pau sinó una altra guerra. La normalitat a Gaza és el bloqueig israelià i les seues conseqüències per a la salut, l'educació i l'alimentació dels palestins. Cada vegada que Israel bombardeja Gaza els governs occidentals i els mitjans de comunicació deshumanitzen i justifiquen els morts; cada vegada que Israel deixa de bombardejar, els governs occidentals i els mitjans de comunicació obliden als vius. Després d'una agressió israeliana no arriba la "normalitat"; segueix l'agressió israeliana. I l'única cosa que és desgraciadament normal és la indiferència de tots.

Per què cal acabar amb un bloqueig que dura ja anys? Sens dubte pels terribles efectes que causa, agreujats ara pels bombardejos de l'estiu passat i per la posició de la dictadura egípcia, que ha tancat el pas fronterer de Rafah. Israel té presoners a casi dos milions de palestins és a dir, éssers humans- i els rellisca entre els barrots el just perquè patisquen sense morir-se del tot. Gaza, la zona amb una densitat demogràfica molt alta, necessita milers d'habitatges més i centenars d'escoles noves, però Israel no deixa entrar materials de construcció. Molts dels ¿gazatíes? no pot treballar, casi la totalitat guanya un dòlar al dia i moltíssims depenen d'ajuda alimentària per no morir de fam mentre Israel prohibeix la pesca, l'agricultura i l'exportació. Podria posar per exemples també la llum, l'aigua, les depuradores que destrueix, la medicina... Això és el bloqueig: un poble sencer a la gola d'un gat que estreny les dents, sense mastegar, per prolongar l'agonia de la qual extreu el seu poder .

Perquè el bloqueig és més que un dosificador cruel de set, gana, dolor i pobresa. És sobretot una infame declaració de poder absolut que la major part dels governs del món tolera sense protestar. El que està en joc és, sí, el seu dret a la normalitat. A una normalitat normal de gent amb nom que riu i plora sense que ningú la empenta; una normalitat que no pot ser una treva entre dos bombardejos; una normalitat que no ha de ser el regal del gat assassí. El bloqueig empobreix, encadena i mata, però sobretot ofèn. És una ofensa a la humanitat dels palestins i a la de tots els éssers humans de la terra. I és la dignitat la que ha de rebel·lar-se contra ell.