Este matí en classe ha sorgit com i d’on rebem tantes matèries primes per a l’elaboració dels nostres productes a l'hora de llegir un article recomanat pel professor, això ha inspirat fer esta entrada al blog.
Diuen que l'Àfrica és pobre. Ho diuen les estadístiques. Ho diu la tele, les ONG... Ho veiem nosaltres mateixos quan veiem imatges o arribem al continent i veiem carrers sense asfaltar i carreteres plenes de sots, quan veiem els xiquets coberts de terra de dalt a baix i amb els mocs penjant i quan anem a un poble i ens ofereixen arròs amb arròs i en definitiva observem que la seua dieta no és molt variada.
També quan ens diuen que no tenen els mitjans suficients per no morir per malària, per aturar l'Èbola com fem nosaltres (a les nostres terres clar ...). A l'Àfrica són pobres perquè molta gent viu amb menys d'un dòlar al dia, perquè molts xiquets no poden anar a l'escola perquè els pares els necessiten per ajudar amb les tasques de casa o el xicotet comerç, perquè no tenen aigua a casa i tenen d'anar a recollir-la a una font comuna amb una mula, perquè les oficines són només una taula, unes quantes cadires i uns quants calaixos, el pressupost no dóna per a molt més.
Mmm... si, Níger, el país més pobre del món és, però, el tercer, quart o cinquè productor mundial d'urani, segons la font que es consulte. Aquest mineral radioactiu és explotat a Níger per França a través de la multinacional Areva. França obté la major part de la seua electricitat a través de les seues centrals nuclears alimentades per l'urani. Un altre apunt: Níger és excolònia francesa.
Àfrica és el continent on les persones viuen amb menys d’1.25 dòlars al dia (segons un informe de les Nacions Unides), on la proporció de persones amb nutrició insuficient és gran, Àfrica també té la major taxa de mortalitat, etc.
El que no ens diuen és que Àfrica no és pobre. La xifra que sorprèn és que el 65% de les terres cultivables del planeta es troba en el continent africà. I, d'altra banda, cada zona i país és rica en una matèria prima. En terres africanes es troben or, diamants, fustes, cobalt, ferro, coure, coltà, cotó, cacau, cafè, urani, petroli, etc. Cadascuna d'aquestes paraules és important, és clau per a Europa, és a dir, per a nosaltres.
Burkina Faso no tenia res. O això pensaven. Aixina que en este país es va implantar el monocultiu del cotó per a la indústria tèxtil i, a més, es va utilitzar a la seua mà d'obra per al cultiu del cacau en Costa de Marfil. En els anys 80, va començar el boom miner i Burkina ja és el quart productor d'or a l'Àfrica. No obstant això, des que l'or es comencés a explotar per les multinacionals, les poblacions que viuen a prop de les mines són cada vegada més pobres.
Diuen que Europa està desenvolupada. Ho diuen les estadístiques i els diaris, ho veiem nosaltres mateixos quan després de veure una notícia de gent en guerra o morint de fam ens alegrem d'haver nascut on hem nascut. Quan veiem que el cotxe que llueix net i nou i no fa sorolls estranys i llisca suaument a l'autovia, quan tenim llum a totes les hores del dia a casa i als carrers del nostre barri, aigua calenta, renovem armari cada temporada, i les oficines tenen una estètica precisa que ens recorda a la marca de l'empresa o institució que venim a visitar, té una bella sala d'espera i podem gastar els diners en cuidar el nostre patrimoni cultural.
El que no ens diuen és que Europa no existiria tal com és hui si no fos gràcies a Àfrica.
Europa és el continent que ha aconseguit tot aquest anomenat "desenvolupament" gràcies a les matèries primes provinents del sud i entre estos suds està Àfrica. El problema és que la nostra societat es pensa que la llet ve del cartró i no de la vaca. No fem per dur a terme un consum responsable o com a mínim reflexionem d'on procedeix cadascun d'estos productes que consumim, més o menys elaborats, la cadena va més enllà del que posa en l'etiqueta 'made in'. De què està feta aquesta televisió, aquest telèfon, d'on procedix l'energia elèctrica, i el petroli, etc. Què suposa tot això? Que la guerra de la regió est de la República Democràtica del Congo no acabe, que els presidents es mantinguen en el poder durant anys sense cuidar les necessitats dels seus ciutadans, recolzats per esta Europa que després parla de Drets humans, de llibertat, de justícia i igualtat, que la guerra a Àfrica Central siga indiferent als mitjans de comunicació i, en conseqüència, a la resta, que les empreses transnacionals exploten els recursos d'estos països sense que els tremolen les mans, empobrint aixina les seues poblacions. I estos són només uns quants exemples de res ...
Europa és el continent que va començar esta revolució industrial que necessitava matèries primes provinents de terres llunyanes on deshumanitzava a les persones, justificant aixina el robatori dels seus recursos. I aixina seguim fins ara. I, per què ens vam anar a la recerca d'estos productes a terres llunyanes? Mai ens ho han dit però és que Europa no és tan rica i Àfrica no és pobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada