Manipulació

Els que manen als EUA i tenen el poder real, també el de tot el planeta, són un ramat d'un centenar de bojos que creuen que van a sobreviure a l'hivern atòmic en els refugis construïts per a este fi, per la qual cosa busquen a com done lloc la guerra contra Rússia, per a després desposseir-la de les seues riqueses. Com han obtingut tal domini en tots els àmbits de l'activitat humana? Doncs perquè són els amos de Wall Street; de la gran banca mundial, en particular de la FED; de les grans multinacionals, principalment nord-americanes; del Complex Militar Industrial, que està omnipresent en tota l'extensió dels EUA i per al qual labora el 20% de la seua classe treballadora. Són també els amos de la gran premsa mundial, de manera que ningú en este món està lliure de ser manipulat al gust d’estos maníacs, ja que s'informa només del que este cabdell sinistre considera què hem de conèixer i s'encarrega de convèncer-nos les bondats i virtuts del sistema capitalista. El periodista que desitja triomfar a la gran premsa s'ha d'atenir a complir les seues regles de joc i col·laborar en la creació del món de la irrealitat i de la fantasia surrealista en què es viu, sota pena de perdre les prebendes que obté per col·laborar mansament. Amb este mètode, la monstruosa maquinària de propaganda que entabana a la humanitat convenç al món que el roig és blanc.

Si a Equador es multa a un periodista per difamació o a Veneçuela falta sabó o a Cuba no dóna facilitats a l'oposició o a l'Argentina se suïcida un jutge o al Brasil es detecta corrupció en algun organisme públic... el món sencer va a conèixer al detall la versió interessada que sobre estos fets propala la gran premsa, però silencien en canvi que els pobres d'estos països han millorat el seu nivell de vida, sobre els seus progressos en educació, salut o habitatge i s'oculten les barbaritats que els EUA i els seus aliats cometen al voltant del món. Els cops d'Estat que patrocinen, especialment este últim de Veneçuela, es neguen amb bajanades del tipo: "Estes acusacions, com totes les anteriors, són ridícules. És una política de fa temps, els Estats Units no dóna suport a les transicions polítiques per mitjans no constitucionals. Les transicions polítiques han de ser democràtiques, constitucionals, pacífiques i legals ". A un altre gos amb este os, senyora Jen Psaki, les seues paraules només poden causar la hilaritat del que tinga més de dos dits de front, ja que l'historial de vostès en este camp és massa conegut. Si un periodista denuncia el genocidi d'un milió d'iraquians, se l'acusa de ser un apòleg de Saddam Hussein, de manera que la majoria prefereix callar. Es distorsiona els successos d'Ucraïna, es acusa Rússia d'haver envaït aquest país sense presentar la mínima prova i s'oculta que el govern de Kíev és el producte d'un cop d'Estat afavorit pels EUA amb el suport de la UE. Es presenta el conflicte del Donbas manipulant-lo com ells volen. Sobre els crims de guerra que els nazis de Kíev cometen al Donbas no es sap res perquè s'empra la mentida del silenci i no s'envia periodistes a cobrir aquest conflicte i se sosté que el que diu la premsa rebel o la russa és pura propaganda encara que estiga documentada i testimoniada per milers de víctimes.

Condueixen a cegues al món cap a la Tercera Guerra Mundial perquè s'han empassat les seues pròpies mentides i no diferencien la propaganda de l'anàlisi seriosa ni coneixen els límits del seu poder real, de manera que creuen poder abastar-ho tot. Malgrat que els paral·lelismes històrics no sempre són vàlids.