El sistema somia per nosaltres. Ens han robat el més humà, lo nostre per antonomàsia, el que ens fa singulars en el regne animal. Somiar. Deixar volar la nostra imaginació per escapar de la crua realitat alhora que intentem trobar solucions noves, audaces i originals als problemes quotidians que ens aclaparen durant la vigília.
La utopia ha perdut crèdit perquè somiar s'ha tornat incomprensible. La publicitat ens oferix els somnis elaborats, llestos per consumir i llençar més tard en l'oblit del tedi costumista i de la massa productiva global. Al costat de la impossibilitat de somiar cavalca la llibertat maniquea de l'alternativa digital, un ser o no ser de dues opcions excloents: blanc-negre, ara-mai, si-no i dilemes similars.
El desordre caòtic ha ocupat l'espai del somni individual i col·lectiu. Tot es resumeix en els prestatges plens d'abundància sorollosa i casquivana, de la confusió estructural. Les ciutats es converteixen en taques i aglomeracions que s'agreguen a l’existent sense sentit intern ni direcció externa. El dia no acaba a la nit ni comença a l'alba. El món està obert 24 hores. No hi ha ahir que recordar ni present que viure: el futur permanent ens habita per tot arreu.
Espai buit i temps anodí ens han transformat en subjectes sense propòsit. No hi ha metes on arribar ni estacions intermèdies. El "seu" és existir en la vacuïtat, viatjar, moure entre fites iguals els uns als altres, ser moda, anar anant cap mai més, ser “peterpans” sense ixides madures ni objectius concrets.
La ciència ens ha pres per bobos: sempre ens han dit que l'homo sapiens era la criatura que fabricava eines, el nascut per treballar, dos trets que definien l'essència de la nostra naturalesa transgressora i única. Fabricar, treballar, fer... Només ens deixaven el somriure buit com a element entremaliat i compensador entre tanta fatiga existencial.
Mentida colossal! Si ens arrabassen el somiar, mai haguérem descobert el llenguatge ni haguérem creat el ric món de matisos que ens ha servit de llar fins hui mateix. Socialitzar pors i esperances. Intercanviar experiències. Aplanar models de conducta. Fer cultura. Reivindicar-nos a nosaltres mateixos en la convivència social. No hagués estat realment possible sense l'anticipació onírica de la utopia.
Somiar és la major festa que ens furten diàriament els que partixen el món en un tic tac digital espuri i els que pinten de desordre i caos els carrers de la vida per ruixar-nos d'abundància insistent i superficial.
No busqueu els somnis "propis" en cap aparador comercial ni a cap psicologia contemporània d’estes ni tampoc en polítiques postmodernes de trenca i esquinça espontànies parides del no-res ple de foteses diverses. Els autèntics somnis ni es venen ni es compren ni s'aprenen ni es manufacturen en un instant de calentó creatiu. Somiar de veritat és gratis per això resulta tan car a la societat actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada