Se sol recórrer a
la imatge de la Societat del Coneixement per definir la tendència dels països
desenvolupats. Més enllà de les escenes que ens ofereixen diàriament els
mitjans de comunicació i de la possible distorsió de la realitat que puguen
proporcionar, és cert que la sofisticada especialització que han assolit les
diferents branques del saber produeix una ingent quantitat de troballes.
Troballes que, si
foren convenientment divulgats, millorarien sens dubte les condicions de vida
de milions de persones i en alguns casos ajudarien a explicar fenòmens que
semblarien subjectes a l'àmbit de l’enigmàtic. No obstant això, aquests
resultats amb prou feines rebassen els límits de les publicacions
especialitzades i només arriben a les comunitats d'interessos dels científics
i, en el millor dels casos, dels que financen les investigacions. I enfront
d'aquest aïllament, augmenten cada vegada més les supersticions i prosperen
endevins, tiradors de cartes i coses d’estes de pacotilla, que tant
desprestigien la recerca del coneixement després de les aparences i les
preguntes audaces.
Es fa necessari
cobrir aquest abisme que sembla infranquejable entre el saber i els seus
destinataris, que són els éssers humans, mitjançant una tasca pacient i
meticulosa de divulgació i de transmissió. És indispensable aquest esforç, si no
volem que la ignorància acabe per embrutar-nos, si volem que l'Edat Mitjana que
tant es detecta en símptomes socials, no torne a sumir-nos en la foscor de les
pors i l'analfabetisme.
No hi ha dubte
que Internet està complint aquest deure divulgador, donant facilitats als
investigadors.
Que la filosofia com
a amor al coneixement arribe a tots , que tots puguem arribar a ser filòsofs.
M.
M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada