Esperança

Avui vaig veure la esperança ... Estrany do sortit fa milers d'anys de la mítica caixa de Pandora, encara segueix sent fonamental per als homes. I és probable que la vegem, elevant cap a ella els ulls, cada vegada que el desconcert i l'angoixa fan presa de nosaltres.

Diuen les velles tradicions del nostre ancestre hel·lènic, que fa molt de temps, quan els homes havien desaprofitat les seves oportunitats de creixement i redempció, els déus els van castigar enviant a la terra una dona - robot d'extraordinària bellesa. Plena de perfídia, aquesta dona - Pandora -va ser fàcilment acceptada pels homes i fins i tot pels herois, confiança que va aprofitar per a obrir la caixa del seu ocult tresor, que sempre l'acompanyava, deixant caure tots els mals coneguts sobre aquest món... Però , en el fons de la caixa va quedar l'esperança...

I en el fons de tots els homes viu una resta d'esperança quan tots els camins han estat encegats, quan totes les il·lusions han estat aixafades, quan cap llum s'albira a l'horitzó.

Per això, hui vaig veure l’esperança, i la seua visió em va ajudar a comprendre quantes i quantes coses hem perdut els humans perquè aquesta imatge haja de presentar-se davant nostre.

Certament, moltes coses s'han perdut; molts valors s'han trencat en aquest estrany moment de transició històrica. En veritat, falta llum, manca claredat de conceptes; la ment i els sentiments estan com embotits davant el compliment de les seves funcions naturals. Tot sembla submergir-se en una perillosa inèrcia, la força d'arrossegament es tradueix en destrucció i violència en tots els ordres. És llavors, quan aparentment ja res queda al fons de la caixa de la vida, quan l'esperança es deixa veure .

Esperança és esperar... és tenir aquesta dosi de paciència i de fe que ens permet superar el mal moment present per llançar les energies cap a un futur millor. Però, compte... Esperança no pot ser esperar contínuament .

Aquest misteriós do dels déus és tan fràgil i subtil com les ombres màgiques que es dibuixen en els capvespres. Cal saber atrapar la imatge amb rapidesa abans que ella es dissolga entre les ombres majors de la nit. Cal saber actuar amb promptitud una vegada que el compàs d'espera ens ha permès recuperar l'alè.

L'esperança no és un do per als homes inactius: ni tan sols ho és per a aquells que s'han deixat caure definitivament davant les dificultats. L'esperança és una promesa, però cal lluitar intrèpidament per plasmar aquesta promesa... Ella promet, nosaltres realitzem.

La visió de l'esperança m'ha omplert de goig. No podem - no hem - de renunciar a l'esforç constant que suposa l'existència. No és noble afluixar l'impuls quan les dificultats són grans. Precisament quan tot sembla impossible i insalvable, és quan l'esperança treu el cap des del fons de la seva caixa màgica, i promet altres temps per als que saben veure-la.

 

M.