El principito

El petit príncep (títol original en francès: Le Petit Prince ) és la més famosa novel·la escrita per l'aviador i escriptor Antoine de Saint - Exupéry. Va ser publicada per primera vegada el 6 d'abril de 1943, quan vivia exiliat als Estats Units després de la caiguda de França durant la segona Guerra Mundial. És un conte infantil que des de la seua aparença senzilla ha arribat a considerar-se una obra universal, sent traduïda a 160 llengües i dialectes, arribant a convertir-se en un dels majors èxits de vendes de tots els temps, és el llibre francès més venut del món.

La història del príncep tracta temes universals com l'amor, l'amistat, el sentit de la vida i la naturalesa humana. Realitza una crítica a l'home i a la civilització moderna que condueixen a la pèrdua dels valors més essencials de l'ésser humà. Defensa la saviesa dels nens com una cosa que serveix per guiar-se en la vida adulta, però que irremeiablement es perd amb l'edat. Els adults són seriosos, no saben gaudir perquè no saben què és el veritablement important, l'essencial s'escapa de la vista perquè és invisible. És una obra que es pot emmarcar dins del corrent filosòfic de l'existencialisme.

El Petit Príncep és una crítica a la societat moderna i als ideals de l'home civilitzat que porta l'ésser humà a perdre els valors més elementals, impedint que siga capaç de discernir la rellevància de la seva pròpia existència. Els adults són els homes seriosos, persones que viuen sense plantejar-se el que fan cada dia amb la seva vida. Es queden en el superficial, en les aparences. Els falta completament imaginació i han perdut la saviesa que van tenir quan eren nens. L'autor mostra com la societat i els valors imposats per ella condueixen irremeiablement a diferents formes d'obsessió com són: el poder sobre els altres, la recerca de l'admiració i els diners, la competitivitat en el treball o l'abast de les metes professionals i intel·lectuals. Els personatges que el petit príncep coneix en els asteroides encarnen aquests aspectes de l'ésser humà. Per a ells la vida és sofriment, abnegació i dolor. Els asteroides són la representació de l'aïllament que pateixen' , un aïllament que els impedeix relacionar-se amb ningú més i per tant sortir del cercle viciós en el qual es troben es fa totalment impossible.

El petit príncep és el personatge que es pregunta per què les coses són així, serà per tant qui posi de rellevància els aspectes negatius dels adults. Des de la seua ment no contaminada per la societat moderna, perquè és pura i infantil, és capaç de discernir el que és correcte i el que no. El petit príncep també es troba sol en el seu planeta fins que la rosa apareix. A partir de la relació que s'estableix entre ells sorgeixen els conflictes que fan que el petit príncep prenga consciència de la seva falta de maduresa. Afirma no entendre la rosa perquè és massa jove per saber estimar-la. Necessita experimentar per aprendre què significa aquesta relació d'amistat i amor. Però per arribar a entendre deu ixir del seu propi món.

L'arribada del príncep a la Terra el porta a establir noves relacions que li permeten accedir a les experiències de l'amistat i l'amor. La diferència fonamental entre la Terra i els anteriors asteroides és que és prou gran com per poder albergar molts individus que ja no tenen perquè estar físicament aïllats els uns dels altres. La relació que sorgeix entre el príncep i la guineu és una de les més importants de tota l'obra. Suposa la trobada de les respostes que el petit príncep buscava quan va fugir del seu planeta. La guineu vol que el petit príncep el domestique, però ell no vol. No obstant això la guineu li explica que domesticar no és crear una relació de superioritat de l'home sobre l'animal, sinó que consisteix en crear vincles d'amistat inamovibles, domesticar significa crear llaços, li diu la guineu, per a mi no ets encara més que en noiet semblant a 100.000 noiets. I no te necessite, i tu tampoc em necessites, no sóc per a tu més que una guineu semblant a 100.000 guineus, però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l' altre, seràs per a mi únic al món, seré per a tu únic en el món. És a partir d'aquests llaços que l'autor ens fa sentir la forma més pura de la concepció de l'amistat. L'amistat li dóna sentit a l'existència, fa que siga plena. A més crea llaços de necessitat entre les dues parts. Gràcies als ensenyaments de la guineu, el petit príncep s'adona que la rosa el va domesticar a ell, i que la rosa és especial entre milions de roses precisament per aquest llaç que els uneix. Això és decisiu perquè el petit príncep prenga consciència de la necessitat que té de tornar al seu planeta amb ella .

La lectura d'aquest llibre m’ha  ajudat a conèixer millor el veritable sentit de la filosofia, sembla increïble de quina manera en un llibre tan xicotet es poden dir tantes coses diferents i amb tan gran sentit, aquest llibre té una característica especial i és que és un llibre de contes per a nens i un llibre de filosofia pura per als adults.

M.