diumenge, 22 de gener del 2012

Lleis de mercat


Novel·la cuidada en les seues formes, àgil i que manté sempre un ritme de lectura constant i sense alts i baixos, prova de l'habilitat d'aquest capaç escriptor. "Lleis de mercat" és una novel·la que té cura dels personatges, complexos, ben definits, molt humans, detallats i plens de matisos. La història és l'habitual de l'heroi que progressa en una societat malalta, ple de contradiccions i arrossegant els seus propis fantasmes. La novel·la explica l'evolució del personatge, de com a mesura que progressa modifica la seua conducta i les seues bases ètiques per sobreviure.

No obstant això, un defecte curiós és, que tenint personatges ben treballats, tots són molt semblants entre si, amb les seues pròpies misèries i virtuts, però amb forces raonament similars.

Tot i així la novel·la funciona molt bé. El seu inici fa suposar una cosa banal i molt juvenil, però desemboca en la crítica ferotge dels efectes del mercat salvatge, del capitalisme sense lligams, només en algun moment molt ben situat s'explica quin és l'origen d'aquest món tan pervers, però no per això menys realista i plausible.

"Lleis de mercat" és una novel·la que parla de persones i de la supervivència per sobre de qualsevol altra llei. Morgan mostra salvatges carreres de cotxes, a manera de combats de neo-gladiadors, per expressar que no hi ha cap ètica quan els diners imposen la seua llei. Un món on l'aparell polític és pur cartró-pedra i les empreses acaparen tant poder que funcionen com a estats, on no existeixen els ciutadans, només els consumidors.

Els drets de la novel·la s'han comprat per fer una pel·lícula, que molt em tem, es quedarà només en els combats de cotxes, el més superficial i pueril de tota la novel·la.

Richard Morgan m'ha donat peu a llegir més novel·les seues, bona ciència-ficció, la que ens parla del futur a la volta de la cantonada, la més complexa d'escriure però també la més creïble. La d'un món en decadència i en autodestrucció constant, on les diferències de les classes són infinites. Una autèntica selva no de ciment en aquest cas, sinó d'asfalt i corbes peraltades.


Mati.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada