dijous, 16 de febrer del 2012

Ciència i Religió

Pretenia escriure sobre un altre tema paregut però diferent (el fet que la societat influisca en la ciència); però després d'estar conversant en els companys de classe (estudiem eng. industrial) m'han entrat més ganes d'escriure sobre açò; espere no vos avorriu.


La majoria de nosaltres (estudiants de les universitats) ignoren les diferències entre les veritats científiques i les religioses, i virtualment desconeixen la manera com aquestes són obtingudes. Aquests pensaments... vaguen pel meu cap.

En el món d'avui, la humanitat està, en molts aspectes, millor del que ha pogut estar alguna vegades, i el coneixement educatiu està més àmpliament disponible que en qualsevol temps en el passat. Malgrat això, la ignorància sobre les diferències entre les "veritats" científiques i naturals continua causant tremends patiments i angoixes al món.
Paul Kurtz ens diu: "L'analfabetisme científic es troba àmpliament estès, encara en les classes educades, i especialment entre els polítics i els líders industrials." I està observació s'aplica més fortament al coneixement de les diferències fonamentals entre la religió, la ciència i la perjudicial (i anticientífica) pseudociència.

M'he adonat que molts desconeixen els fonaments que permeten conèixer la veritat científica i de com aquests difereixen dels de la religió. Les persones que segueixen una carrera no científica, abandonen la universitat sense tenir en clar les diferències i els conflictes en la història del pensament religiós i el filosòfic, alguns només tenen un coneixement superficial dels resultats (encara que no de la metodologia) de la ciència; ¡En els meus anys d'estudiant, m'he trobat que molts companys de qualsevol grup, ni tan sols poden oferir una explicació clara de la diferència entre ciència i tecnologia! (Sense perfilar; Ciència, és el coneixement de les lleis de la naturalesa; la tecnologia és l'aplicació d'aquest coneixement a la fabricació de productes materials i dispositius.)

La següent figura il·lustra el fet que la ciència i la religió són aspectes mútuament excloents i complementaris de l'epistemologia humana. La ciència tracta del món natural, i la religió amb el món espiritual; ¡Per tal que aquest es queden dins de les seues pròpies esferes d'influència, és obvi que cap conflicte pot existir! Un pot ser alhora científic i diguem un budista o un musulmà (en principi, totes les doctrines religioses són mútuament excloents, en la pràctica, la intolerància i l'odi de les seues creences són el resultat de la manipulació sociopolítica de la religió, i no per la religió en si.


Quan algú intenta barrejar els principis científics i religiosos, s'aventura en la "terra de ningú" de la pseudociència, en la què el conflicte i els danys sobrevenen. Exemples d'això n'hi ha per munt: Les "proves" amb què acusaven les bruixes, el "anàlisi" erudit de les escriptures que "demostren" que un grup de creences és superior a un altre i que només els que s'adhereixen a aquest poden ser salvats, la "evidència" que astronautes antics van visitar Terra, o que "l'origen de les espècies" menteix sobre una creació divina, que un grup ètnic és superior a un altre, que una cocció d'herbes o una joia de vidre pot curar el càncer. Igualment són fatus els "científics" que intenten demostrar l'existència de Déu, la continuïtat de l'existència espiritual després de la mort, i així successivament.
El que tots aquests fets tenen en comú és una mala definició i una barreja de fe amb un selectiu (i usualment enganyós) raonament, els defensors d'aquestes mescles, amb molta retòrica es passen de la ciència a la religió segons l'argument que estiguen confrontant.


Ací concloc,

Mati.



5 comentaris:

  1. Molt b, Mati, així s, el q cal s separar ciència i religió, de manera q una persona pot ser religiosa i científica a la vegada pr sense mesclar les 2 coses; igual q la ciència no t la necessitat dexplicar el ms enllà, la religió tm necessita ninguna base sòlida, la fe s prou... i s veritat q almenys hui en dia els problemes entre religions diferents són ms polítics q religiosos xq tots els q tenim una inclinació x una religió la q siga tenim algo en comú, ixe voler fer el b, i buscar pau, ara b, tampoc cal mesclar les religions, cada un en sa casa, o país, i Déu, cada un el q vulga, en el de tots, MR

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. pues si, moltes persones no religioses tm busquen fer el b, una cosa no està reñida en latra, i al reves, ni han persones q van molt a missa i dp no es comporten b, pr són minoria; normalment la religió sempre ajuda a comportarse b i a ficarse al lloc dels altres antes de jusgalos

      Elimina
  3. Hola!
    Desde luego la religión no tiene mucho que hacer en el campo de la ciencia en tanto en cuanto la justificación última a la que recurre es siempre la fe, lo cual es completamente irreconciliable con el método científico. No tengo tan claro que el recíproco sea cierto. Las religiones pueden ser estudiadas por la antropología y las normas morales que se derivan de las religiones (lo que comentáis de hacer el bien) pueden ser estudiadas gracias a esta ciencia (la antropología) y optimizadas de un modo objetivo a lo largo de la historia y según los estudios antropológicos van avanzando.

    En el post has diferenciado la verdad según la perspectiva científica y la religiosa. Considero que, por definición, la verdad es única y no admite interpretaciones y que el método científico es la herramienta mas poderosa de la que se dispone para alcanzarla ya que (y esto es muy personal) todo lo que puede ser considerado verdad ocurre en un mundo físico, desde la aceleración de una manzana en caída libre debido a la gravedad hasta los complejísimos mecanismos cerebrales que es PROBABLE generen las sensaciones de fe y espiritualidad en general. He puesto las mayúsculas para destacar que la probabilidad es una de las características del método científico que hacen que sea tan eficiente en la búsqueda de la verdad ya que éste nunca asegura al 100% sus teorías y éstas están siempre dispuestas a ser revisadas y modificadas. Quizás sería interesante que la religión revisara de un modo objetivo sus normas morales, aunque entonces corriera el peligro de perder su nombre y denominarse “ingeniería del bienestar social” o algo equivalente.

    Respecto la pseudociencia diré solo que me parece una versión pervertida de la religión que busca, poniéndole buena cara a la ciencia simulando sus prácticas, satisfacer intereses que nada tienen que ver con los que busca la religión o la ciencia.

    Puede que suene muy contundente; nada mas lejos de la realidad, estoy abierto a escuchar cualquier réplica!!

    Saludos!!

    1000 bsss Mati ^^

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina