THE POSTMAN

Osiga, "El carter"; és que me l'he llegit en anglés.

Vaig trobar aquest llibre per casualitat en Internet i vaig pensar; per què no llegir-lo? Vinga!

En la lectura sempre convé arriscar-se i provar de tot ja que sempre es descobreixen tresors ocults en alguns títols.

Així va ser, "el carter" em va aportar una cosa que jo ja tenia oblidat: l'esperança. El llibre parla d'un món futur arrasat per una catàstrofe que submergix a la civilització en la barbàrie, en una edat mitjana regida per senyors de la guerra que recolzats per exèrcits d'esparracats armats fins a les dents, els holnistes, tot ho poden i contra els que res es pot fer. Petits indicis de civilització, de llogarets, sorgeixen al llarg de la geografia americana però son subjugades pel caprici dels senyors de la guerra. Altres zones estan impregnades de radioactivitat i no afavoreixen en res la vida humana. Tot és mort i supervivència. No obstant això, un solitari que viatja per aquest món sense futur acabarà convertint-se en l'esperança de recuperar una antiga civilització perduda. Tots som solitaris viatgers que caminem en molts casos sense rumb i sense esperança en la desolada rutina diària, però de sobte i del no-res; gairebé sense voler-ho, inventem l'esperança i tot torna a tenir sentit.

És possible una catàstrofe així? Podríem afirmar que sí que ho és, però poc probable ja que l'escalada de la destrucció hagués estat molt difícil de frenar, a més, de no ser quasi total la destrucció, la subsistència de focus intactes portaria en breu a la reconstrucció o l'aparició de nous centres de gravetat. En realitat tot dependria del tipus d'armaments empleats i dels seus efectes en els centres de poder. Una civilització urbana com la nostra és vulnerable -no obstant- a la destrucció de les infraestructures i de les xarxes de comunicació i transport. Sense energia elèctrica, sense combustible, sense subministraments alimentaris del camp i amb malalties de tot tipus en l'ambient, les ciutats es convertirien en gegantins cementeris en breu temps sense necessitat de bombardeig algun. Aquí i en Oklahoma.

La descripció visual que se'ns fa d'aquest món "post" és poderosa: l'ocupació d'escenaris naturals reforça molt la versemblança, el que contraresta algunes ingenuïtats del guió. En qualsevol cas, aquest llibre pot ser recordat com un dels més seriosos intents de reflectir el món post-catastròfic i una interessant especulació sobre el paper de la democràcia i la llibertat en situacions de crisi de la civilització.

Mati.