Memòries d'una geisha

Si no es llegix el llibre amb cura des del principi, es podria creure que explica la veritable història de Sayuri, la jove vilatana llançada dins de l'exòtica vida d'una de les icones cultural del Japó.

Doncs bé, anem des del començament, aquest llibre és una obra de ficció escrita per un americà que va investigar el tema amb profunditat i va crear un món prenent com a base les entrevistes a una de les més famoses geishes. Encara que pot no ser estrictament una representació cultural pura del Japó dels començaments del segle XX, es tracta d'un llibre magníficament escrit que arriba a ser, si vostè ho permet, enterament creïble.

Les crítiques que se li van fer a la novel·la (que també arriben a la recent adaptació fílmica) es refereixen a la nacionalitat de Golden. El seu estatus de outsider ha provocat que l'acusen d'orientalitzar el Japó i la tradició de la geisha, amb un sentit d'ignorància occidental sobre un tema culturalment específic. Però un ha de prendre la novel·la pel que és, una història imaginària encara que molt ben escrita, de lluites i de destinació.

És un bon recurs de l'autor veure el món a través de Sayuri, com adolescent i en la seua adultesa. La descripció ambiental i el llenguatge usat és emotiu i apassionat, amb un sentit realista del món solitari i sovint trist de la jove geisha.

Aquest no és un llibre d'història, ni ha estat el seu propòsit de ser una faceta precisa de la cultura japonesa. Més aviat, si al lector li interessés aquest aspecte, podria recórrer a un text acadèmic.

Memòries d'una geisha és una novel·la d'un alt nivell de lectura, que manté l'interès de principi a fi. L'execel·lent descripció dels personatges dóna al lector la sensació d'aprofundir en la ment dels protagonistes i el porta a compartir la jornada amb Sayuri, de vegades trist, de vegades de gran emoció.

Mati.