«Déu ha mort», el nostre món és la gestació post-mortem de les seues cendres. D’elles germinen els infinits cucs que alimenten la nostra ànima orfena: albir camuflat d’una falsa llibertat, meditacions-yogues, consumisme, deport, veganisme, aromateràpies, «coaches», etc. No son més que cucs d’autoajuda, paròdies d’un amparament temporal a la carta per l’eficàcia d’un ego enredrat en un precipici de frivolitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada