“Morir es una costumbre
que sabe tener la gente”.
va escriure Borges en una de les milongues. I a vegades pense que no és un mal costum, sempre que es practique en el moment oportú.
Si jo pogués escollir el meu, quin temps seria este? Quan deixera d'interessar-me pel que passa al món, quan pensara que tots els polítics són iguals, que ja no es publica res que valga la pena, que els joves parlen cada vegada pitjor, que ja no es respecta l'ortografia, que al on anirem a parar... Quan escoltara qualsevol tòpica tonteria (la diga qui la diga, fins i tot un bon amic), i no me deixera portar per les maleducades ganes de rebatre immediatament.
Abans pensava que quan deixara de ser capaç d'enamorar-me... Sense estar enamorada d'una altra persona, vull dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada