Este matí mon pare i yo hem fet un remolc ple de llenya de taronger, l’hem descarregat a la cochera i mos hem dedicat a pujar-lo fins al terrat utilisant una estrategia familiar. Yo carregava els cabaços i pujava tres replanells, mon pare, ací, agarrava el que yo portava i pujava un replanell més fins aplegar dalt (sobre ser un home fort, la salut es la que es), ma mare els organisava tots al terrat i ma uela agranava el carrer per les corfes que haviem dixat al descarregar. I el dinar ha sabut a gloria.
El taronger dona molt de joc a ma casa i mes per estos dies, casi cada dia saborejem el seu frut en format de suc pricipalment, i mos calfa quan fa fret. M’encanta l’olor de l’hivern i del fret. Es un goig passejar en bona companyia, be endespues de fer-me un capuccino, be en Kira, o be en la familia. El fum que ix de les llars cobrix els carrers i la seua olor impregna tot lo que alcança, ixa olor dolça de llenya d’olivera, de garrofer, o de la que mes m’agrada, de taronger.
Ha arribat el temps del fum i el del fret; tambe el dels moniatos i les carabasses torrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada