O la prova irrefutable que Stephen King és un gran escriptor.
Part d'una gran idea (hight concept, en diuen) que es ramifica, senspre cap a dins, en altres idees més poderoses i menys evidents que conformen una potent reflexió sobre tot allò que importa en aquesta vida: l'amistat, l'amor, la por, l'odi, la vergonya, l'honor, la vida, la mort...
Mantenir una trama de cos tan limitat sense acudir a traïcions ni redundàncies és mèrit de King, un escriptor que treballa amb material morbós per acabar descobrint veritats (com punys!) sobre la naturalesa de l'ésser humà.
Àcida, nihilista, perspicaç, però també compassiva i extremadament atent als detalls, la seua ploma construeix personatges que acaben transcendint la seua carn d'arquetip per revelar-se en tota la seua desconcertant humanitat, amb les seues llums i amb les leues ombres, amb els seus èxits i amb les seues misèries.
La progressió dramàtica és perfecta i l'entramat psicològic dels personatges està traçat amb veracitat i intel·ligència. No hi ha concessions de cara a la galeria, no hi ha humor "hooligan" ni gratuïts colps d'efecte.
Un llibre profund i terrorífic, dels que et remouen per dins.
El millor que he llegit del seu autor.
Mati.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada