Conta Aldous Huxley que, més d'una vegada, se li va arrimar un jove que volia ser novel·lista a demanar-li consell i que ell sempre responia el mateix: "Per comprendre bé als homes, el millor que pot fer és observar una parella de gats" .
Però no una parella de gats qualsevol. A ser possible, havien de ser siamesos, els més humans i també els més sorprenents i fantàstics. Blancs en néixer, el seu cos s'enfosqueix a poc a poc. Pareixen portar guants i les potes enfundades en mitges de seda negra. Les seues cues són punxegudes i fins i tot quan estan en repòs es troben dotades d'una inquieta vida pròpia. "I què extraordinàries són les seues maneres de parlar", continua Huxley: "A vegades es queixen com xiquets de pit; de vegades balen com corderets; altres tenen un udol d'ànimes en pena. Comparats amb estes fantàstiques criatures, els altres gats, per molt bonics que siguen, pareixen sempre una poc sosos". Continua després descrivint les aventures i malanances eròtiques d'una parella de gats, com Lope en la Gatomaquia.
No sé jo lo profitosa que li resultaria al jove aprenent de novel·lista esta observació; del que estic segura és que es divertiria prou i potser fins s'oblidava d'escriure novel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada