M'angustia la ceguera davant una societat que ha netejat, indolorament, l'herba de les seues antigues arrels cristianes. Me pareix vore reduïda a la indigència d'uns sentiments almoiners el testimoni d'una fe que, al crear-lo, va organisar l'espai físic -a través dels monasteris- i moral -mijançant la predicació mendicant- de l'univers social que va ser Europa.
No dic res nou si afirme que la fe cristiana s'ha comunicat a través d'unes categories cultural que no ha pres simplement d'un depòsit històric i social concret, sino que ha contribuït poderosament a forjar-les. No s'ha llimitat a fer-les seues, perque, previament, foren seues. De fet, li serviren per a autodefinir-se en el encreuament que ha marcat l'intinerari històric d'Occident, entre Jerusalem i Atenes. Hui en dia estes categories i els seus conceptes clau (persona, escatologia, comunitat o assamblea) no es que estiguen en crisis o que no s'hagen conseguit adaptar als temps sino que han sigut desde els inicis de la modernitat primer transformades, en acabant desconstruides i ara somesses a un creixement de procés de ininteligibilitat.
Si en el sigle XIII o XIV, en la península Itàlica, ser güelf significava recolzar el poder no sols espiritual sino també temporal del Papa front a les pretensions de l'emperador, ser güelf hui en una Europa somessa també a profundes transformacions econòmiques i polítiques equival a resistir les pretensions imperiales sobre l'esperit humà. Procurar mantindre el repte de les Humanitats és un intent, desesperat i digne, de resistir l'espillisme de que, si elles mateixa acepten disoldre's en l'entramat comercial d'un capitalisme consumiste i disciplinari, conseguiran penetrar-lo i fins fermentar-lo.
No es tracta de tancar-se en les cómodes certees d'un món que ya ha desparegut pero tampoc acceptar l'ilusió de que si els nostres monòlecs son encara rebuts no estem perduts del tot.
No es tracta d'estudiar cóm oferim i situem els nostres productes en el supermercat global del benestar material i espiritual; cal una radicalitat nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada