L'última mostra de paternalisme políticament correcte és, en l'ajuntafem de Madrit, uns cartells que pretenen donar-mos leccions d'igualtat de sexe. Estos mostren una plancha i unes estenalles, cada un d'estos instruments acompanyats per la pregunta "¿de Ángel o de Marta?". El més descerebrat deduirà l'epílec, en el que se mos adoctrina que les dos ferramentes deuen ser d'Àngel i de Marta.
Se parla molt dels mals de corrupció, pero personalment preferiria que el responsable d'estes campanyes ficara tots ixos fondos en el seu conter corrent; els meus diners els tindrien igual, pero al menys no me sentiria insultada per este trompellot i indignant intent d'enginieria social.
El polític olvida que la familia és la mare del país, i no al revés; si tinguera un àpiç de sentit, la trataria en la reverència que es mereix i recordaria les leccions que va adependre en la seua pròpia en conte de sermonejar-la sobre com deu organisar-se.
No tinc el plaer de conéixer a Àngel i Marta, pero els desige que establixquen un llibèrrim i personalísim acort sobre l'us de la plancha i les estenalles. Que es decanten per la tradició, i Marta es quede en la plancha i Àngel en les estenalles; o per la revolució, i canvien el joc; o per la racionalitat, i determinen l'us d'una i atra ferramenta segons sa capacitat i inclinació. Que opten, si ho desigen, pel surrealisme i utilisen la plancha per a fer gambes a la plancha i les estenalles per a menjar espàrrecs. Pero que no permeten que un remot i ideologisat funcionari, en dines aliens que gastar, els diga cóm deuen viure les seues vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada