Un bon recurs...

Anit, rendida a l’evidència, vaig sospirar:

- La meua inspiració ha mort...

Pero me vaig sorprendre a mi mateixa en un ignot reflex monàrquic, vitorejant ipso facto.

- Vixca la meua inspiració!

Com ací hi ha confiança, confessaré que me vaig fer gràcia a mi mateixa, que falta me fea. És un bon método, ademés, contra tot desànim. Primer se fica una no sols en lo pijor, sinó en lo irremeiable. Fiquem per eixemple:

- El meu –algo- ha mort...

I de rebot, el remei instantani:

- Vixca el meu –algo-!

I sense parar:

- El periodisme ha mort...
- Vixca el periodisme!

O:

- Espanya ha mort...
- Vixca Espanya!

Etc.