Silenci

En el fons dels estanys

es troba el cor alat

de indòmit batec,

que marca el pas cap al teu costat.

Amb la teua llança estel·lar

en clau de sol,

dibuixes línies primes;

partitures avesades,

sobre el firmament de la meva veu.

Em teixeixes melodies a la boca,

-cant d'estrella-

i la sonata lluminosa

ve a posar a la meva empremta.

Els violins de la meva ànima

harmonitzen amb els teus dits

dedicant-li la seva obra;

simfonia ascètica ...

Silenci.