Ser o estar

Un dels exemples més clars de la riquesa del castellà el podem veure amb el verb anglès to be. Ens ensenyen a l'escola que això significa ser i estar, quan realment són dos verbs molt diferents.

Jo em decante més per l'accepció de "estar", més que del "ser". Per a mi "estar" significa viure amb els cinc sentits el moment, ja siga veient una pel·lícula, vivint un dol o degustant un saborós plat. No obstant això, "ser" no és més que una etiqueta que ens assignen o auto-assignem per definir-nos personal i socialment. Així doncs, jo sóc dona, estudiant i morena.

De vegades passa que no estem com el que som, o no som com el que estem. I és ací quan apareixen dissonàncies i els malestars. No som reconeguts pel que fem, o no fem el que s'espera de nosaltres.

Ser sincers amb nosaltres mateixos, des del "ser" i des del "estar" és un camí al desenvolupament i al creixement, que només podrem assolir amb auto-coneixement, sense por de descobrir-nos, conèixer-nos i cuidar-nos.