Un dels exemples
més clars de la riquesa del castellà el podem veure amb el verb anglès to be.
Ens ensenyen a l'escola que això significa ser i estar, quan realment són dos
verbs molt diferents.
Jo em decante més
per l'accepció de "estar", més que del "ser". Per a mi
"estar" significa viure amb els cinc sentits el moment, ja siga
veient una pel·lícula, vivint un dol o degustant un saborós plat. No obstant
això, "ser" no és més que una etiqueta que ens assignen o auto-assignem
per definir-nos personal i socialment. Així doncs, jo sóc dona, estudiant i
morena.
De vegades passa
que no estem com el que som, o no som com el que estem. I és ací quan apareixen
dissonàncies i els malestars. No som reconeguts pel que fem, o no fem el que
s'espera de nosaltres.
Ser sincers amb
nosaltres mateixos, des del "ser" i des del "estar" és un
camí al desenvolupament i al creixement, que només podrem assolir amb auto-coneixement,
sense por de descobrir-nos, conèixer-nos i cuidar-nos.
