dimecres, 16 de juny del 2010

ESPERIT JUDOKA




Hola de nou!
Realment en aquest bloc no poden faltar unes paraules a l’esport que més m’agrada i que tan m’esforce per fer-me bona; un esport el qual em fa notar a flor de pell uns sentiments sensacionals, fascinants.

Aquest esport... és el JUDO.





L’esperit del judoka és quan el somni es converteix en objectiu.
Quan entrenar el 100% en cada entrenament es converteix en rutina;
és quan aconsegueixes buidar la teua ment i concentrar-te de veres en allò que fas.

Ú és capaç de retrocedir ta sols per guanyar impuls,
s’és capaç de caminar sobre un tatami i sentir que eres invencible, però mostres humilitat en cada gest.
S’aprofita cada oportunitat per a aprendre alguna cosa nova; i dubtes entre si serà beneficiós o perjudical per al teu judo.
Quan et converteixes en el teu propi entrenador i no necessites a ningú que et diga: ‘Segueix entrenant’.

Aconseguir descobrir l’essència de cada tècnica.
Assumim la derrota, i l’examinem per vore les errades, i descobrim errades en cada victòria.
Quan assumim que la perfecció és inabastable, no obstant apuntem cap a ella i no ens tremola el pols.
Somiem desperts, però no estem dormint, per a avançar cada dia pel camí que et condueix a una meta sols assolible per a uns pocs i gaudim cada pas que donem.

Quan prives de la teua vida multituds de plaers, perquè el teu major paler és la satisfacció d’haver pogut entrenar un dia més.
Quan els teus amics et diuen boig, i somrius, perquè saps que a ells els agradaria estar tan boig com tu, però la por al fracàs els fa mantenir serens.
És quan rebutges festes i proposes entrenaments.

Quan les adversitats no et fan tirar la tovallola, si no que et fan més fort espiritual, mental i físicament.
Quan estimem de veres allò que fem i un dia sense pensar en Judo ens resultaria impossible.
Quan mai falta en la teua maleta unes gomes per entrenar estigues on estigues.

Quan vences al teu major enemic, TU MATEIX.

Sols aleshores podràs considerar-te un guerrer, un... CAMPIÓ.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Esperança


Vaig tractar d'escapar abans que la meva ombra s'esborrés completament

Volant m'allunye, sense molestar-me a notar que les meves ales han caigut

Un dolç aroma de lluny, molt lluny, arriba de la cantonada del carrer

I vaig sentir una veu familiar cridant-me.

Què tan lluny podrem arribar?


Només amb el vent nocturn portant-nos l'esperança.

El món s'estremeix com si volgués aturar-nos

Llevant-nos tot...

Ja no vaig a somiar,

I no hem fet res encara, però seguirem intentat!

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Univers


De nit jegui insomne pel No-dit implacable, sabent que els planetes neixen, floreixen i moren, com lliris d'un dia que s'obren un per un a cada racó de l'univers ...