El tema de
l'educació ha tornat a cobrar importància davant la consciència nacional. El
futur previsible serà dels més capacitats, i ens correspon prendre les mesures del
cas perquè els nostres joves compten amb la formació que els permetisca
enfrontar de la millor manera possible.
Empresaris,
industrials, religiosos, polítics... tots s'han expressat en un moment o altre
al respecte. I en principi sembla que tots han recobrat consciència del paper
tan fonamental que té l'educació.
Lamentablement
les propostes i els plans que s'han treballat deixen molt a desitjar. És com si
la visió sociològica del problema actual ens fes oblidar que els nostres joves
no són "matèria prima" que es pot "processar" en aquestes
escoles-indústries per garantir una "productivitat, competitivitat i
eficiència" que beneficie al final del camí a aquest grup d'empresaris i
inversors que necessiten d'aquests "recursos humans"; i no podem
oblidar que una simple catequesi no ens portaria a millors situacions que les
viscudes en l'última Edat Mitjana coneguda.
Oblidem que els
nostres joves són individus, éssers humans amb inquietuds molt més profundes i
transcendents que emportar-se un tros de pa a la boca. Amb necessitat de
descobrir i trobar la seva veritable identitat i el seu paper en la vida, més
enllà de dogmatismes polítics o religiosos.
És que podem
seguir alimentant el mite que l'home és només una realitat biològica, i que la
cultura és tan sols l'última etapa d'un procés genètic, produïda a l'atzar, que
ha de preparar per satisfer la seva necessitat de supervivència animal? És que
podem realment assegurar que la mera formació tècnica serà capaç d'ajudar a
enfrontar els veritables reptes del futur?
Com “filòsofa”
(del grec filosofia o "amor a la saviesa", hem dic filosofa per
sentir este amor senzillament), tinc la certesa, perquè així ho ha demostrat la
història, que és a través de l'educació com l'home podrà encarar i sortir airós
dels reptes que li depara el futur, tal com ho ha fet en el passat. Però què és
educació? En què es diferencia de la capacitació o de l'ensenyament?
Etimològicament,
educació ve del llatí educire, 'treure de dins'. Així vist, i tenint en compte
que per als antics filòsofs l'home no era un "animal racional", sinó
un nous, esperit, raó o consciència, amb una psique o ànima emocional i un soma
o cos biològic, la veritable educació era concebuda com un descobrir-se a si
mateix la seva nous o ser; un fer florir en l'home els seus més purificades
virtuts: l'honor, la capacitat de recerca, el valor, la temprança, la
prudència, la justícia, la bondat, i tantes altres que feien d'ell un veritable
ciutadà, conscient i responsable amb la seua ciutat i amb el seu moment
històric, lliure de temors respecte al seu futur.
En canvi, la
capacitació i l'ensenyament actual es limiten a subministrar tècniques,
informació i mètodes. Sense veritable educació l'home torna als seus més bàsics
i egoistes instints de supervivència. Es fa incapaç de viure en societat,
regnant la injustícia, l'abús i la discòrdia. Comença a témer al seu futur.
Els que hem
treballat amb joves sabem que l'aparent cinisme i apatia que mostren davant tot
el que no siga la seva gratificació immediata prové de veure uns adults que,
com mals sacerdots "prediquen i no practiquen". Que s'omplen de
discursos inflamats de paraules boniques que ells mateixos no viuen.
Crec que hem de
procurar un retorn a una educació humanista i filosòfica; l'estudi d'aquells
clàssics de la Humanitat, que es van fer tal precisament perquè els seus valors
atemporals van ser capaços d'aixecar a la Humanitat una i altra vegada.
Cultivar en els nostres joves, a través de l'exemple, la condició heroica
davant les adversitats de la vida; l'amor a les coses bones, bell i just, per
sobre de la baixesa, la vilesa i la corrupció.
Només així estaran
veritablement "capacitats" per fer front als reptes del futur. La
resta és fer el joc a qui sap quins foscos interessos.
M.
