Es tracta, s'ha de dir ja d'inici, d'un apassionat relat iniciàtic sobre el primitivisme i la supervivència.
Barrejant ritus tribals, filosofia, coneixements científics, sociologia i antropologia, l'autor construeix una novel·la sòlida, intensa i fascinant, en què assistirem al naixement d'una societat a partir del no-res
Tot el que semblava sobreentès, serà ara posat en qüestio. Un grup de persones, homes i
dones majoritàriament joves, es veuen abocats a partir des de zero, tenint la
incertesa afegida d'ignorar si mai aconseguiran sortir de l'illa.
En qualsevol cas, com no és
previsible un ràpid rescat, es veuen abocats a la distribució irremediable de
rols i a la construcció d'una estructura social que els permeti sobreviure
sense perdre els trets distintius de la civilització.
Han d'aconseguir alimentar-se però
també mantenir la pròpia intimitat, evitar les agressions físiques o
psicològiques dels altres, aconseguir que l'atracció i l'aparellament dels
individus no trenqui l'harmonia general i aconseguir un cert grau de cohesió
que faciliti la supervivència no només del grup sinó també dels membres que el componen.
Una cosa que sembla obvi però
que es revelarà tremendament difícil quan intentin portar-lo a la pràctica, pel
simple fet que els protagonistes (com nosaltres els lectors) procedeixen d'una
societat estructurada en base a signes reconegudes i comunament acceptats que
no són fàcilment extrapolables a una illa deserta on no hi ha
altra autoritat o criteri moral que els que ells decideixin concedir a si
mateixos..
A "El navegant",
però, el que sí tenen els protagonistes és una preparació científica i
diversificada que els ajudarà i no poc en la seva supervivència.
El personatge de l'avi del
protagonista, a més de donar nom a la novel·la, constitueix un paradigma en si
mateix i mereix una menció especial. Seguint una ancestral
tradició, ha de navegar a la illa (una illa la localització es transmet per
tradició oral, de generació en generació) per acabar allà els seus dies. Paradoxalment, el seu hereu
natural sembla condemnat a seguir igual fortuna fins i tot sense haver-ho
pretès.
El verd rebrot dels arbres del jardí ha quedat esguitat per un sorprenent ventall de colors i aromes que no t’has de perdre. La zona de les flors comença la seua etapa d’esplendor amb les petites frèsies que acompanyen a l’arbre de l’amor, competint amb l’exuberància d’algunes crasses en flor i les suaus fragàncies de l’espígol i el romer blanc a la rocalla dels endemismes. 
